CONCEPTE WIKI

La paraula wiki que pové del hawaià "wiki wiki" i significa "ràpid"









Wiki és un lloc web colaboratiu (on es pot col·laborar i modificar pàgines web que no hagis creat tu, així com introduïr nous elements) que pot ser editat per diferents usuaris.
Els usuaris d'una wiki poden d'aquesta manera crear, modificar o borrar el contingut d'una pàgina web d'una forma interactiva, fàcil i ràpida.
Aquestes facilitats fan de la wiki una eina efectiva per l'escriptura colaborativa.

La wiki més coneguda és l'enciclopèdia lliure VIQUIPÈDIA.


La Vikipèdia és una versió en català de la Wikipèdia.
El projecte de la Wikipèdia ( versió anglesa ) s’inicia el 15 de gener del 2001, fundat per Jimmy Wales i Larry Sanger, com a complement de Nupèdia, una enciclopèdia escrita per experts.

El gran èxit de la Viquipèdia va provocar l’abandonament del projecte Nupèdia i actualment la fundació Viquipèdia és qui la gestiona.

La Viquipèdia en català o valencià fou la segona Viquipèdia a fundar-se, el març del 2001, després de l’anglesa.
Actualment hi ha versions de la Viquipèdia en més de 250 llengües però només 137 estan actives, i el conjunt de Viquipèdies tenen més de 10.000.000 articles i reben més de 50 milions de visites per dia.
És una enciclopèdia digital lliure, escrita col·laborativament des de Internet per voluntaris usant un programa lliure Wiki anomenat MediaWiki.
És un projecte d' una fundació sense ànim de lucre que es finança per donacions privades.
No té cap comitè editorial i els articles són escrits per voluntaris d'arreu del món.
La major part dels continguts poden ser millorats per qualsevol persona que disposi d'un navegador web.

Principalment existeixen els burocrates que són aquells que assigen els drets als altres usuaris les revisiones de les noves entrades. Aquests usuaris poden ser els bibliotecaris o els checkusers.

Els col·laboradors que porten a terme operacions extres: com bloquejar pàgines, esborrar articles,.. s'anomenen bibliotecaris, però tenen la mateixa capacitat de decisió que qualsevol usuari.
A més, existeixen els checkusers que també revisen les noves entrades i a més, persegueixen el IP.

La Viquipèdia es una enciclopèdia lliure, poliglota, basada en la col·laboració dels seus contribuents mitjançant la tecnologia wiki.

Com ja he dit, gràcies a aquesta tecnologia, qualsevol persona amb accés a Internet pot modificar la majoria dels articles a través del seu navegador web.

Alguns exemples d'altres projectes que utilitzen la tecnologia wiki són:

1) El programari lliure ; és un afer de la llibertat del usuaris per a executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el programari: p.e. el Linux.

2) Dmoz; com el Google però obert, lliure i col·laboratiu. Els editors Dmoz són cercadors de la xarxa que creen directori per altres cercadors de portals com Yahoo

3) Viquipèdia: l Wikipèdia en català.

4) Freedb: bases de dades de àlbums de música en format CD-Audio, creada gracies a la col.laboració dels seus usuaris. Conté informació del títol, àlbum, autor gènere...etc

5) Viccionari: diccionari

6) Viquitext: documents lliures.

7) Viquidites: citacions.

8) Jurispedia: textos jurídics (castellà). .

9) Viquillibres: són llibres

10) Viquinotícies: que són notícies

11) Wikispecies: diccionari d'espècies (anglès).

12) Wikimapia: siuar llocs al google maps.
13) Wikitravel: viatges (català, castellà, anglès, etc).

18) WikiHow: recull de manuals sobre qualsevol cosa (anglès).

19) Musipedia: música (anglès)¨.

20). CDPL: música recull de partitures per a corals (anglès).

etc...

Natius digitals!

Ahir dissabte 10 de gener vaig lleguir aquesta noticia a la “Vanguardia” on es fa una molt bona reflecció sobre les noves generacions i les noves tecnologies.
Recomano la seva lectura.


NACIDOS CON LA RED

Sí, es cierto: con la tecnología, el mundo ya no es lo que era. Ni los chavales.
Para las generaciones nacidas o crecidas cuando internet y los móviles eran una realidad, la tecnología no es una novedad. La usan para relacionarse, para vivir. Forma parte de ellos

Nativos digitales

Esta generación está alfabetizada casi por completo en internet y las tecnologías de la información, como refleja el hecho de que siete de cada diez chavales de entre 16 y 24 años se conectan al menos una vez por semana. Y un dato más: el 91% de los jóvenes usa estas tecnologías, frente a l5% de los adultos mayores de 65 años que lo hacen. Además, ni tan siquiera piensan o dejan de pensar que las están usando. Para ellos es algo natural, como lo era ya para un par de generaciones atrás ver la tele o llamar por teléfono. Muchos tienen un ordenador con conexión en casa y los que aún no disponen de uno se conectan desde el ciber o el instituto. De un tiempo a esta parte, por la manía de nuestra sociedad de diseccionarlo todo, categorizarlo y clasificarlo, sociólogos, psicólogos y, por ende, medios de comunicación comienzan a hablar de "nativos digitales", un término que acuñó el estadounidense Mark Prensky en el 2006 (http://www.marcprensky.com/) para referirse a estas nuevas oleadas de jóvenes nacidos en la digitalidad y que contrapone a los "inmigrantes digitales", aquellos que han tenido que migrar hacia ese nuevo mundo.

Conectad@s

Pero ¿tan distintas son estas nuevas generaciones de adolescentes conectadas de la de sus padres? Pues sí o no, según quién opine. "Ya nada es como antes", se lamentan algunos adultos cuando ven a sus hijos pasarse horas delante de la pantalla del ordenador chateando o jugando a la consola con un amigo que está en la otra punta del planeta. Pero es que el mundo ya no es como era hace diez años. Desde que Google u otras muchas aplicaciones irrumpieron en las pantallas de los ordenadores de todo el planeta, todo es diferente. De hecho, y para ser más exactos, desde que los primeros ordenadores personales se colaron casi de puntillas en los hogares y fueron arrinconando al rey de la casa, el televisor, incluso la vida familiar ha cambiado: los temas de discusión entre padres e hijos, los regalos navideños y de cumpleaños e incluso los castigos. Ahora todo pasa por los bits. "¡Castigado sin conectarte todo el fin de semana!", "mira, mis padres me han regalado un disco duro multimedia para que pueda ver directamente en la tele las pelis queme bajo" o "acabo de uplodear las fotos que hicimos ayer al salir de clase".

Las tecnologías les sirven para relacionarse, para estar en contacto con sus amigos. Hace una década, se llamaban por teléfono o quedaban en la plaza al salir de clase. Ahora se mandan SMS y chatean desde casa después del cole. Aveces, quedan en un ciber, que es la excusa para quedar y estar un rato juntos o se ven en la red, que se ha convertido en un ciberespacio de encuentro.
¿Qué hacen los jóvenes con las nuevas tecnologías? Pues muchas cosas y seguramente nada diferentes a las de los jóvenes de una o dos generaciones atrás: quedan con sus amigos, hablan, se explican cotilleos, cosas que han pasado en clase, se divierten y también se aburren. Buscan información para trabajos del cole, y también juegan. La diferencia entre ellos y la generación de sus padres radica en la forma de llevar a cabo todas esas acciones: ahora los chavales se valen de todas las posibilidades que les ofrecen las nuevas tecnologías.
Y no sólo las incorporan, también tratan de darles sentido. Producen usos y significados y utilizan los productos que obtienen con estas tecnologías para relacionarse, marcar identidad y distancia entre grupos. Si antes te diferenciabas a través de la ropa que llevabas o de la música que escuchabas, ahora sucede lo mismo, simplemente que, además, los adolescentes crean sus identidades a partir de los vídeos que hacen, del mp3 que llevan y de la manera como se pasan música, por el tipo de foto que cuelgan en su fotolog y un largo etcétera.

Pero hijo,¿ qué haces tanto rato delante del ordenador?

"Los niños serán más o menos digitales, pero siguen siendo niños y necesitan una educación por parte de su entorno. Lo potencialmente alarmante de nuestra generación digital es que el resto de la sociedad, con sus referentes formativos a la cabeza, convierta esa característica en una barrera. Que un profesor o unos padres no sepan nada de las tecnologías implica que no podrán enseñar a sus hijos el modo en el que deben utilizarlas. Más allá de la competencia tecnológica existe una formación moral, ética e integral, que el proceso educativo sigue necesitando", reflexion a Mayans, al frente del Observatorio de la Cibersociedad.

Yes que, dicen los expertos, de la misma manera que no dejaríamos a un niño solo en una gran ciudad, tampoco se debe dejar que los hijos caminen por la red sin cierto control. Se trata de acompañarlos y protegerlos en la navegación, proporcionarles los consejos necesarios para evitar posibles riesgos. Entre las cosas que más temen los padres, además de un mal uso de las tecnologías, es que el ordenador y la consola compitan con los estudios y también con el tiempo que los adolescentes pasan con los padres.
Y aunque muchos progenitores se quejan del tiempo que los chicos pasan delante del ordenador, para otros, las TIC son una especie de canguro. "La dinámica de trabajo tan tremenda de la sociedad actual hace que muchos padres tengan que pasarse muchas horas fuera de casa y la tecnología se ha convertido en una especie de manera de solucionar el problema de que los niños estén solos tanto tiempo. Por eso, los críos tienen habitaciones tecnificadas, con tele, consola, ordenador. Un niño encerrado en su cuarto con todos estos medios no tiene que hablar, no tiene que discutir, está entretenido", destaca Aníbal de la Torre. Pero lo cierto es que los niños y adolescentes serán más o menos digitales, pero siguen siendo niños y adolescentes y necesitan una educación por parte de su entorno. Jóvenes sobradamente preparados en la era digital, pero jóvenes a fin de cuentas.

YOU TUBE

Aquest conegut portal va ser fundat el febrer de l'any 2005 per tres antics treballadors de PayPal, Chad Hurley, Steve Chen i Jawed Karim.
Actualment és propietat de Google des de la seva compra el 10 d'octubre de 2006.

El Youtube és un portal que permet publicar, compartir i visualitzar de manera totalment gratuïta tot tipus de vídeos de qualsevol temàtica ( trossos de pel•lícules, programes de televisió, vídeos musicals,etc.)
Cal destacar que es restringeixen tots aquells vídeos de temàtica ofensiva o destinada únicament a adults.

Youtube ofereix la possibilitat d'emmagatzemar vídeos personals permetent als usuaris compartir vídeos digitals a través d’Internet.

Lo millor que et permet fer és posar enllaços a vídeos del Youtube a blogs i a altres espais personals utilitzant l'APIS o incrustant algun codi HTML.

Si tens un compte Youtube i un vídeo...a que esperés per donar-te a conèixer en el mon Youtube?

Problemàtica COPIA/ENGANXA

Com a futurs mestres hauríem de ser conscients de que les noves tecnologies acompanyen diàriament a l’alumne. Així doncs hauríem d’educar al infant en el bon ús d’aquestes ja que si no es donaran situacions de treball com aquestes a l’hora de plantejar-los treballs,etc.


1- Algun nen, haurà buscat informació a Internet amb un buscador sobre el tema, i quan l’ha trobat ha fet el típic COPIAR/ENGANXAR a un document de Word.

2- Hi haurà alguns alumnes amb un sistema de copiat una mica més elaborat: buscaran diferents fonts d’informació ja sigui a Internet o als llibres, i intentarà elaborar un treball amb les diferents parts trobades.

3- Pujant una mica més el nivell, trobarem algun alumne que ha buscat diferents fonts, i ha fet el seu treball aprofitant textos integres d’algunes d’elles per complementar un treball fet per ell mateix.

Evidentment, algun dels alumnes pot haver buscat, contrastat, classificat i sintetitzat la informació,entregant un treball fruit de la seva feina de recerca i elaboració de la informació.


Aquestes situacions de mal ús es deuen a que els nens desconeixen moltes vegades l’objectiu real de l’activitat, han rebut una mala educació sobre l’ús d’Internet a casa o a l’escola, no se’ls ha pautat prou el treball,etc.

Com a mestres hauríem de fer quelcom perquè els nens tinguin clar que han de fer el treball amb esforç utilitzant tècniques d’ anàlisi, síntesi i d’expressió escrita. Hem d’intentar que es vaguin acostant a aquesta opció amb la nostra ajuda.

IHMC Cmap Tools

En el mon acadèmic s’utilitzen infinitat de tècniques de síntesis, entre elles els resums, o els mapes conceptuals, entre altres.

Per elaborar aquesta darrera, el passat 17 de novembre a la assignatura de noves tecnologies varem descobrir una eina que et permet elaborar un mapa conceptual amb infinitat de possibilitats.

Aquesta eina, amb la qual varem elaborar el nostre propi mapa conceptual sobre Internet s’anomena Cmap tools. Únicament baixant-te l’aplicació gratuïta d’Internet pots disposar d’aquesta eina útil, completa i senzilla d’utilitzar.

El mapa conceptual creat amb Cmap Tolls el podem exportar com a: imatge, document portàtil (PDF), postscript ( directe per impressora), etc.